El Vesak, o Visakha, és la festa més important del budisme, especialment del corrent Theravada. Commemora el naixement, el Despertar (bodhi) sota l’arbre de Bodhgaya al nord de l’Índia, i la mort del Buda. Es creu que els tres esdeveniments van succeir el mateix dia de l’any.
Se celebra durant la lluna plena del mes de Visakha, que s’escau entre els mesos de maig i juny i que dóna nom a la festa, l’esdeveniment més important de la qual és la celebració del Despertar a l’hora de l’albada.
El significat d’aquesta festa va més enllà de la commemoració històrica i pretén recordar la necessitat i la possibilitat que tothom esdevingui un ésser despert (un buda). Algunes escoles del Mahayana celebren les tres festes per separat. Aleshores, la mort de Gautama Buda (parinirvana) marca el principi del temps del calendari religiós per a molts budistes.
En ocasió del Vesak al budisme del Mahayana es veneren imatges de Buda, en posició de genolls i amb les mans juntes i prosternació (el cap a terra), el lliurament d’ofrenes (fruites, flors i encens) i la recitació de mantres.
El dia després del Vesak (kathina) els laïcs fan bones accions meritòries, com l’ofrena de menjar o almoines als monjos o l’alliberament d’ocells i de peixos captius per recordar i simbolitzar la compassió de Buda o l’alliberament de la ment que s’assoleix amb el Despertar. La compassió està molt relacionada amb la saviesa del Despertar, és el desig que tots els éssers vius puguin alliberar-se del sofriment i arribar a la felicitat, i el compromís d’ajudar els qui encara són lluny del Despertar. La compassió és, doncs, la solidaritat amb tota forma de vida sense cap exclusió. Aquest dia els fidels banyen l’estàtua que representa el Buda de jove. Moltes estàtues del jove Siddharta el mostren amb un dit assenyalant cap a terra i un altre dit cap al cel.
Durant el Vesak hi ha diferents serveis devocionals i visites als temples. Els laics poden pelegrinar als monestirs duent espelmes, flors i barretes d’encens. Arribats als monestirs fan la volta al recinte —que té una casa, un arbre de bodhi i una stupa— en el sentit de les agulles del rellotge tres vegades, una pel Buda, una altra per la doctrina (dharma), és a dir el seu ensenyament, i la tercera per la comunitat dels deixebles de Buda (sangha) o seguidors del dharma. També s’escolta algun sermó i s’alimenta els monjos. Les stupes o l’arbre de bodhi estan sovint envoltats de petites làmpades d’oli fetes d’un ble de roba o de cotó dins d’un petit vas de fang ple d’oli. Com en totes les festes budistes, els creients s’abstenen de fer feines agrícoles i altres ocupacions que puguin fer mal als éssers vius, i practiquen els Vuit Passos (centrats en l’ètica, l’actitud mental positiva i la meditació).
Els llums que s’encenen durant el Vesak simbolitzen la saviesa i la felicitat. Durant el Vesak es guarneixen sovint els carrers i les cases amb fanals i garlandes. Es fan desfilades al carrer en què els joves porten fanals fets de paper fi enganxat sobre un marc de llum de fusta.
