viernes, 9 de septiembre de 2022

EL MITE DE LA CREACIÓ SEGONS LA BÍBLIA



¨   QUÈ ÉS UN MITE?



La paraula mite prové del grec mythos, que vol dir “ paraula, conte, notícia, faula”. Així doncs, un mite és una història que explica oralment notícies o fets fabulosos. És precisament aquest caràcter oral el que fa que hi hagi versions diferents d’un mateix mite. Les històries mítiques dels pobles antics tenen com a temes principals l’origen del món.



¨   QUÈ ÉS UNA LLEGENDA?


Narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius. Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupin.




Ara veurem el relat de la creació que surt a la Bíblia, per tant serà  l'explicació que els hebreus donaven. 
Com en els altres mites de la creció en fixarem sobretot en el missatge del relat, en el sentit que li volen donar als fets explicats!!!

La creació

Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
Déu digué:
-Que existeixi la llum.
I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.
Déu digué:
-Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.
I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota de la volta de les que hi ha a sobre. Déu donà a la volta del firmamanet el nom de cel.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
Déu digué:
-Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents.
I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
Déu digué:
-Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.
Déu digué:
-Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, i que des de la volta del cel il•luminin la terra.
I així va ser. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. Déu els col•locà a la volta del cel perquè il•luminessin la terra, governessin el dia i la niti separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
Déu digué:
-Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.
Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. Déu els beneí dient-los:
-Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
Déu digué:
-Que la terra produeixi éssers vius de tota mena; bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.
I va ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
Déu digué:
-Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los:
-Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
Déu digué encara:
-Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment.
I va ser així.
Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.


Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.
Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats.




Respon a les següents preguntes:
  1.  ESCRIU EN UN QUADRE ELS SET DIES DE LA CREACIÓ AMB EL QUE CORRESPONGUI A CADA DIA!!
  2. Per què creus que Déu va crear l'home i la dona en darrer lloc?
  3. Què entens en la frase "Déu veié que tot això era bo"?
  4. Quin consell va donar Déu a les primeres persones?
  5. Què entenem per l'expressió "Creats a imatge seva"?  Què implica aquesta afirmació?
  6. En resum, quin seria el missatge del mite de la creació del llibre del Gènesi?

L'ORIGEN DEL MÓN DES DE DIFERENTS CULTURES

Hem vist com des de l'origen de la humanitat, l'ésser humà intentava explicar alguns dels misteris de la vida. Fixem-nos en com s'imaginaven l'origen del món en algunes cultures tan diferents com els xinesos, els egipcis, els maies, els grecs o alguna cultura africana:

1. MITE XINÉS DE L'ORIGEN DEL MÓN.




EL MITE XINÉS


2. MITE EGIPCI DE L'ORIGEN DEL MÓN.



EL MITE EGIPCI DE LA CREACIÓ


3. MITE MAIA DE L'ORIGEN DEL MÓN.



MITOLOGIA MAIA


4. MITE GREC DE L'ORIGEN DEL MÓN.


MITOLOGIA GREGA

5. UN MITE AFRICÀ SOBRE L'ORIGEN DEL MÓN.


UN RELAT AFRICÀ DE LA CREACIÓ

En petits grups mirarem cadascun un dels vídeos i després els explicarem a la resta de companys.


PER QUÈ CRIEU QUE HI HA RELIGIONS?




Les religions existeixen des de l'origen de la humanitat, però per què creieu que l'ésser humà ha tingut present el fet religiós al llarg de la seva llarga història?

Escriviu a la llibreta la vostra explicació. Un cop l'hem escrit la comentem amb el company/a i en treiem una conclusió que també escriurem a la llibreta. Per últim entre tots els membres de la taula també us poseu d'acord en elaborar una única resposta.










 La inquietud i la necessitat de l'ésser humà per trobar respostes als misteris de la vida...


  • Els fenòmens naturals, com ara les pluges i tempestes, els incendis, les sequeres, els terratrèmols,...
  • Els esdeveniments de la pròpia vida, com les desgràcies, les malalties o la mort...
 - Són situacions que les persones no controlen i que generen preguntes existencials:
  • Qui ha creat el món? Qui el governa?
  • Per què hi ha malalties i patiments? Qui controla tot això?
  • Què hi ha més enllà de la mort?
  • Què cal per ser feliç?
...han  portat a moltes persones a trobar-se amb Déu i relacionar-s'hi. Aquesta relació personal de Déu  amb l'ésser humà és la Religió.

Des de molt antic, per respondre a les preguntes sobre la natura, es va recòrrer a forces sobrenaturals, que controlaven l'univers. Aquestes forces les van anomenar déus.

Una de les primeres manifestacions d'aquesta experiència religiosa en els éssers humans es pot veure en la forma en què enterren els morts.

INICI DE CURS


Cada  inici de curs ens retrobem amb il·lusió després de les vacances. Ens adonem que hem CANVIAT: som més alts, ens hem desenvolupat, duem els cabells més llargs o més curts,...
Però no tan sols el teu cos es desenvolupa; també els teus pensaments i el teus sentiments evolucionen, canvien i t’ajuden a créixer com a persona. Les vivències i experiències de l’estiu t’han ajudat a madurar.


ACTIVITAT
Þ     Poseu-vos per parelles escriviu el nom del vostre company en lletres grosses i boniques en un full (que es pugui llegir de lluny). Afegiu
·         un canvi físic que hagueu notat.
·         Dos trets de la seva manera de ser que valoreu positivament.
·         Responeu: Què esperes d’ell o ella en aquest curs?? Què podeu aconseguir junts?
Þ     Un cop retornat al company. Observa que hi ha escrit. Comenta si les paraules escrites s’ajusten a la idea que tens de tu mateix? Per què?


⇓LES NOSTRES CAPACITATS HUMANES

A diferència dels animals i altres éssers vius, les persones tenim la capacitat de PENSAR, SENTIR, IL·LUSIONAR-NOS i CREURE.

PENSAR: La nostra intel·ligència ens permet pensar. Així podem relacionar idees, resoldre dubtes o solucionar problemes.
 ⤋

SENTIR: Les sensacions ens provoquen emocions i sentiments. Reconèixer les emocions, expressar-les i controlar-les ajuda a prendre decisions adequades, a superar les dificultats i a conèixer-nos.

IL·LUSIONAR-NOS: Els nostres pensaments i sentiments positius ens omplen d’il·lusió. Les il·lusions ens donen esperança i alegria, i ens omplen d’energia per assolir objectius.

CREURE: Les creences mouen les nostres idees, els nostres sentiments i les nostres il·lusions. Les creences donen sentit a la nostra vida i ens serveixen de guia i orientació. Influeixen en les nostres decisions, en les nostres paraules i en les nostres accions.


EL MISSATGE DE JESÚS CONVIDA A PENSAR, SENTIR, A IL·LUSIONAR-NOS I A CREURE EN DÉU PER CONSTRUIR UN MÓN MILLOR

jueves, 8 de septiembre de 2022

RELIGIÓ MDL: CICLE SUPERIOR

A continuació podeu veure una presentació on trobareu tots els blocs de treball que desenvoluparem en l'assignatura al llarg dels cursos de cinquè i sisè de primària.


martes, 15 de febrero de 2022

HISTÒRIA DEL POBLE D'ISRAEL

EL POBLE D’ISRAEL


L'origen de les les religions monoteistes


Durant aquest curs hem sentit a parlar de diferents religions de l’època antiga. Totes elles eren POLITEISTES i després de molts segles han desaparegut.

Però va haver una religió d’aquella época, que ha perdurat a través  dels segles, i que avui dia encara es present. Aquella religió era MONOTEISTA, creia en un únic Déu. Aquesta va ser l'origen d'altres grans religions que avui dia tenen milers i milers de fidels seguidors: el judaisme, el cristianisme i l'Islam.

Els seguidors d'aquesta religió deien que eren “el poble escollit” per Déu, aquest va ser el poble d’Israel.

Però... Què sabem dels seus habitants? D'on venien? Què els va passar? Per què es deien "el poble escollit"? I el més important...Què ens pot ensenyar a nosaltres la seva història?

Entre tots podrem anar seguint les seves petjades al llarg dels segles i descobrir moltes coses interessants...









En la següent presentació podrem anar seguint la història del Poble d'Israel !!

           


 En el següent enllaç trobareu les vostres presentacions sobre la història del Poble d'Israel.

 

martes, 2 de noviembre de 2021

5è CURS - LES RELIGIONS EN L'ANTIGUITAT

 LES RELIGIONS EN L'ANTIGUITAT
 
Des de l'inici de curs hem anat descobrint per què hi havia religions al món. Hem vist que des de les religions es donava resposta a les grans inquietuds i preguntes que es feia l'ésser humà, com per exemple sobre l'origen del món.

Aquestes religions,al llarg de la història de la humanitat, han estat determinants en els esdeveniments de la història i el desenvolupament de les civilitzacions.

En els propers dies investigarem com eren aquelles civilitzacions i, per tant com eren les seves creences, per poder després comprendre i aprendre les creences i religions que ens han arribat fins a l'actualitat.

Aquestes primeres civilitzacions seran la de MESOPOTÀMIA, D'EGIPTE, DE GRÈCIA I DE ROMA. Paral·lelament, també anirà desenvolupant-se un altre poble, el poble d'Israel, que recollirà aspectes de totes aquestes cultures, a la vegada que creixien trets molt diferents. Aquest poble d'Israel donarà fruit a una religió, el judaisme, que serà la font de les altres religions monoteistes, el Cristianisme i l'Islam.



Endinsem-nos a l'aventura de descobrir aquelles primeres civilitzacions!!!



MESOPOTÀMIA












  1.  Després de veure el vídeo, podries recordar tres coses que la civilització de mesopotàmia ens han deixat pel desenvolupament de la història?   
  2. Quina era la principal característica de la religió a Mesopotàmia?
  3. Què era un ZIGGURAT? Podries dibuixar-ne un?


EGIPTE

 D'Egipte segur que hem estudiat o hem investigat algunes coses, tots hem vist alguna vegada la imatge de les piràmides o hem sentit alguna llegenda sobre algun faraó. 
Però ara ens fixarem en com era la seva religió.















  •  Escriu en dues línies que has après de la Religió a Egipte

GRÈCIA 




  









ACTIVITATS    RELIGIÓ    A    GRÈCIA



1.)  Explica amb les teves paraules en què consisteix la DEMOCRÀCIA.





2.)  Busca informació sobre algun mite grec. Explica’l.


3.)  La principal característica de la religió grega és el POLITEISME. Relaciona els diferents déus amb la seva qualitat:


ZEUS

ATENA

ARES

AFRODITA

APOL·LO


ROMA














Ara que hem acabat de conèixer les religions de l'època antiga anem a repassar que hem après.
En grups recollim totes les idees, noms, símbols que recordem de la religió de Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma. Omplim un full per religió.
Deesa de l’amor

Déu de la música i la poesia

Déu de la guerra

Pare dels Déus

Deesa de la saviesa