LA PASQUA CRISTIANA

A la sessió anterior vàrem veure que els jueus des de l’antiguitat celebraven la Pasqua a l’inici de la primavera, per recordar l’alliberament d’Egipte.

Jesús i els seus deixebles eren jueus i per tant també es van reunir per celebrar la festa. La mort i resurrecció de Jesús van esdevenir-se durant la setmana de la Pasqua jueva. Aquella Pasqua va adquirir un nou sentit pels primers cristians; ja no representava el pas de l’esclavitud a la llibertat, sinó el pas de la mort a la vida. El triomf del bé sobre el mal.

Pels cristians la Pasqua recorda la resurrecció de Jesús i aquesta creença és el fonament del cristianisme. La convicció que Jesús havia vençut la mort va animar-los a predicar el seu missatge.

Fixeu-vos en el text de l’Evangeli de Joan:

Evangeli Jo 20,1-9

El diumenge Maria Magdalena se n'anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Ella se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat». Llavors Pere, amb l'altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà i arribà primer al sepulcre, s'ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi entrà. Darrere d'ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.

Llavors entrà també l'altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.